La xemeneia va començar a cremar aquest hivern

La xemeneia va començar a cremar aquest hivern
"Aquest hivern no fa fred.
Però encara vaig obrir la ventilació de la xemeneia d'hora, vaig comprar un munt de llenya als agricultors locals i vaig començar a cremar la xemeneia.
Un cop s'encengui la xemeneia, s'aturarà la calefacció central.
El marc de la xemeneia s'ha convertit en el meu lloc preferit.
Agafeu un coixí, aboqueu una tassa de llet de soja i assegueu-vos una estona llarga.
La llenya cremada sembla màgica. El procés de combustió és fascinant. La gent el pot veure en èxtasi durant molt de temps.
Un cop sentiu la calor i la brillantor del foc, és difícil sortir de la llar de foc.
Aquesta tarda m'ha vingut a veure un amic que feia temps que no em veia, i m'ha portat moltes notícies, que m'han fet pensar profundament.
La llenya crema a la llar de foc, i el vapor es descarrega pel foc.
La vida humana i la vida són com el foc i l'aigua, a la deriva i a la dissipació, sense substància.
La gent mateixa és com la fusta.
A poc a poc es va anar assecant pel foc, es va perdre tota l'aigua i va començar a cremar bogeria.
El procés de combustió és molt natural, però també molt lamentable.
Al final del foc, sempre hi haurà un munt de cendres.
El vapor, la fusta massissa, el quitrà amagat a la fusta, no tornaran mai més.
Però tu i jo, com a llenya, no sabem quant de temps podem cremar en aquest foc.
Les cendres del foc són suaus com la neu grisa.
El vaig posar en una caixa de cartró.
Quan arriba la primavera, pot sembrar llavors al jardí.